dilluns, 15 de desembre del 2014

La Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques de Catalunya ( X E M A )


Introducció
Publicació (article o post) en el qual s'haurà de respondre a tot un seguit de qüestions relacionades amb la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques que hi instal·lades a Catalunya.

Estructura
  • Títol: La Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA)
  • Visibilitat: pública
  • Etiquetes: meteo.cat, xema
  • Imatges: una o vàries imatges que identifiquin les estacions de les quals es parla a la publicació, amb peu de fotografia explicatiu
  • Font de consulta: meteo.cat
Contingut
1. Què és la XEMA?
2. Distribució geogràfica d'estacions d'aquesta xarxa a la comarca del Bages.
3. Característiques de cada estació meteorològica: codi, municipi, comarca, altitud, variables meteorològiques que es mesuren i data d'inici de les activitats d'observació i enregistrament de dades.
4. Dades meteorològiques d'avui, de cada estació referenciada.
5. Dades mitjanes de la comarca del Bages.

Lliurament i tramesa
1. Un cop completada la publicació i feta la previsualització, s'haurà de desar.
2. Trametre un missatge, per correu electrònic, a la bústia elteuprofedenatus@gmail.com
indicant que s'ha fet una nova publicació al bloc personal i afegir l'enllaç que hi porti directament.

dilluns, 17 de novembre del 2014

Ha arribat el fred ... ja era hora!

Característiques del fred siberià
En primer lloc hem de pensar que prové de l’àrea de Sibèria, amb unes característiques inicials de molt de fred i molt sec, avança cap a l’interior d’Europa i després arriba a Catalunya. Durant aquest viatge, les condicions inicials varien lleugerament, però manté prou trets d’origen com per denominar-la siberiana

Com arriba fins a Catalunya
L’atmosfera funciona com una immensa màquina. En el mapa isobàric de dijous al migdia el podríem simplificar a dues rodes dentades, que es toquen entre elles. Una primera roda la tenim al Mediterrani, amb una àrea de pertorbacions, amb gir dels vents antihorari. L’altra roda la tenim situada a Finlàndia i nord de Rússia, amb un anticicló molt potent, amb gir dels vents horaris.
Aquestes dues rodes comencen a girar i creen un passadís de vents que arrosseguen l’aire des dels Urals, a l’interior de Rússia, fins a la península Ibèrica.

dilluns, 21 d’abril del 2014

Mapa del temps mut

Amb aquesta imatge podrem fer tot un seguit d'activitats relacionades amb els mapes meteorològics. 

divendres, 28 de març del 2014

Higròmetre

L'higròmetre és un instrument de mesura usat per mesurar el contingut d'humitat ambiental. Entre els higròmetres més utilitzats cal destacar l'higròmetre de condensació, constituït essencialment per una càpsula metàl·lica amb una cara perfectament brunyida, de manera que en fer refredar la càpsula hom arriba al punt de rosada condensació, a partir del qual hom pot deduir la humitat.
Higròmetre de Daniell (de condensació) (Font de la imatge)
Un altre tipus és l'higròmetre d'absorció, que es basa en la propietat de certs materials, com ara els cabells humans, d'allargar-se o d'escurçar-se segons la humitat.
Higròmetre d'absorció (Font de la imatge)
Higròmetre del frare(d'absorció, fabricat amb un ble de cabells de ruc  (Font de la imatge)

Psicròmetre

El psicròmetre és l'instrument que ens serveix per saber la humitat relativa de l'aire. Consta de dos termòmetres de mercuri en els que mentre en un es deixa el bulb totalment lliure i sec, l'altre el té embolicat en una mussolina o gasa que al seu torn s'estén fins a l'interior d'un dipòsit d'aigua destil·lada, aconseguint d'aquesta manera que el bulb d'aquest termòmetre estigui humit. 

 Tenint en compte que per l'efecte de l'evaporació el termòmetre humit es refreda més que el sec ia través d'unes taules psicomètriques que tenen en compte les diferències de temperatura entre els dos termòmetres, podem calcular amb molta facilitat la humitat relativa de l'aire en qualsevol moment.

Heliògraf

La radiació solar és la principal font d'energia transmesa a la terra i té sempre una influència directa o indirecta en el desenvolupament dels fenòmens físics que es produeixen en l'atmosfera .

L'estudi de la radiació global que arriba a la superfície de la terra suposa un cert nombre de mesures i, principalment, la mesura de la durada de la insolació. Aquestes mesures s'efectuen per mitjà d'un heliògraf, que permet determinar la durada total de la insolació cada hora o cada dia. Les lectures s'han de fer amb aproximació de la desena d'hora .

A l’heliògraf la durada de la insolació es determina concentrant els raigs solars sobre una banda constituïda per una tira de cartolina que es crema en el punt en què es forma la imatge del sol. Si la formació del focus fos feta a través d'una lupa caldria desplaçar aquesta constantment en funció de les variacions diürnes i estacionals de la posició del sol. Per evitar aquest inconvenient s'utilitza una esfera de vidre.
La banda de registre es col·loca de forma apropiada sobre un suport corbat, concèntric amb l'esfera, així els raigs solars es concentren aquesta banda.

Si el sol llueix durant tot el dia es forma sobre la banda 1 traça carbonitzada contínua. Si el sol brilla de forma intermitent, la traça cremada és discontínua. En aquest cas la durada de la insolació es determina sumant les longituds de les parts carbonitzades.

El heliògraf de Campbell - Stockes està constituït per una esfera de vidre de 10 cm de diàmetre muntada concèntricament a l'interior d'un casquet esfèric, el diàmetre és tal que els raigs solars formen un focus molt intens sobre una banda de cartolina encaixada en unes ranures del casquet. Aquest porta tres parells de ranures paral·leles en les quals es poden allotjar tres classes de bandes diferents segons sigui l'estació de l' any.


El heliògraf ha de registrar permanentment els períodes d'insolació. Per tant el seu emplaçament ideal serà on pugui ser instal·lat sòlidament en un lloc clar de tot obstacle susceptible d'interceptar els raigs solars en qualsevol moment del dia o de l'any.

Heliògraf de Campbell-Stockes. Es pot veure perfectament la banda de paper (font de la imatge)
Registre d'hores de sol diari (Font de la imatge)

Penell

"El penell és un dispositiu generalment metàl·lic, instal·lat habitualment sobre una teulada o un lloc elevat, compost d'un element rotatiu a sobre d'un eix vertical fix que permet que es mogui segons la direcció del vent.
S'utilitza per detectar la direcció del vent i, contràriament a l'anemoscopi o màniga a aire, mostrar-ne el seu origen cardinal. Això és possible degut a la seva estructura asimètrica, generalment materialitzada per una fletxa o un gall, de la qual la punta o el cap, més curts que l'element indicador (el cos), apunten cap a la font del vent. L'eix fix va proveït generalment d'una creu direccional indicant els quatre punts cardinals. Tanmateix, els penells moderns ja no són equipats amb aquesta creu cardinal, que és reemplaçada per un dispositiu electrònic anunciant el sector del vent sobre una pantalla".(Font: viquipèdia)
Penell típic (font de la imatge)
Anemòmetre ( a la dreta) i penell (esquerra) electrònics (font de la imatge)

Mànega de vent

"La mànega de vent o anemoscopi en llenguatje tècnic, ("windsock" en anglès, literalment "mitjó de vent"), és un estri dissenyat per indicar la direcció i força del vent respecte l'horitzontal del sòl (el perillós vent lateral en una autopista o carretera a partir de certa velocitat, dona també una idea aproximada de la velocitat del vent segons el nivell d'inflat o la inclinació del con:
  • Con vertical → vent fluix
  • Con a 45º → vent considerable
  • Con horitzontal → vent fort" (Font: viquipèdia)
Fitxer:Anemoscopi.JPG
Mànega de vent  indicant vent fort (Font de la imatge)
Senyal de trànsit indicant possibilitat de trobar vent fort (Font de la imatge)

dijous, 27 de març del 2014

Anemòmetre

Instrument utilitzat per mesurar la velocitat del vent ( força del vent ) .
Els anemòmetres mesuren la velocitat instantània del vent, però les ràfegues de vent desvirtuen la mesura, de manera que la mesura més encertada és el valor mitjà de mesures que es prenguin a intervals de 10 minuts.
D'altra banda, l'anemòmetre ens permet mesurar immediatament la velocitat pic d'una ràfega de vent.
Hi ha gran diversitat de anemòmetres:
  • Els anemòmetres d'empenta estan formats per una esfera buida i lleugera ( Daloz ) o una pala ( Wild ), la posició respecte a un punt de suspensió varia amb la força del vent, la qual cosa es mesura en un quadrant. Un exemple escolar es podria fabricar amb una pilota de ping-pong suspesa d’un fil.
  • L'anemòmetre de rotació està dotat de cassoletes ( Robinson ) o hèlixs unides a un eix central.
    • L’anemòmetre de cassoletes. Inventat el 1846, consisteix en quatre cassoletes de mitja esfera muntades al final de quatre braços horitzontals que al seu torn estan muntats en en angles iguals en un mànec vertical. El pas de l'aire es proporcional a la velocitat del vent. Aquest prototip de quatre braços presentava errors de mesura i es va perfeccionar amb un anemòmetre de tres braços l'any 1926, perfeccionat el 1935 donant només errors del 3%.
    • L'any 1991 es va modificar per poder fer la mesura conjunta de velocitat i direcció del vent. Els anemòmetres de tres cassoletes s'utilitzen com estàndard per l'estudi dels vents en una zona per a instal·lar-hi si de cas generadors eòlics.
  • L’anemòmetre de compressió es basa en el tub de Pitot i està format per dos petits tubs, un d'ells amb orifici frontal ( que mesura la pressió dinàmica ) i lateral ( que mesura la pressió estàtica ), i l'altre només amb un orifici lateral. La diferència entre les pressions mesures permet determinar la velocitat del vent.
Font de la imatge: arxiu propi

Escala de velocitats de vent
Velocitats de vent a 10 m d'alçada
Classificació del vent
m / s
nusos
0,0-0,4
0,0-0,9
calma
0,4-1,8
0,9-3,5
lleuger
1,8-3,6
3,5-7,0
3,6-5,8
7-11
5,8-8,5
11-17
moderat
8,5-11
17-22
fresc
11-14
22-28
Fort
14-17
28-34
17-21
34-41
temporal
21-25
41-48
25-29
48-56
temporal fort
29-34
56-65
> 34
> 65
huracà

Aplicacions
  • Agricultura. Verificació de les condicions per regar per aspersió dels conreus o cremar rostolls .
  • Aviació. Vol en globus, planejador, ala delta, ultralleuger, paracaigudes, parapent.
  • Enginyeria civil. Seguretat de l'obra, condicions de treball, operació segura de grues, mesura de l'esforç del vent.
  • Formació. Mesuraments i experiments amb el flux d'aire, avaluació de condicions exteriors per a la pràctica d'esports escolars, estudis mediambientals.
  • Extinció d'incendis. Indicació sobre el perill de propagació del foc.
  • Calefacció i ventilació . Mesuraments del flux d'aire, verificació de l'estat dels filtres.
  • Aficions. Aeromodelisme, modelisme de vaixells, vol d'estels.
  • Indústria. Mesuraments del flux d'aire, control de la contaminació.
  • Activitats a l'exterior. Tir amb arc, ciclisme, tir, pesca, golf, vela, atletisme, càmping, senderisme, muntanyisme.
  • Treballs a l'exterior. Avaluació de condicions.
  • Ciencia. Aerodinàmica, ciència mediambiental, meteorologia.

Evaporímetre

Instrument destinat a mesurar el ritme a què té lloc l'evaporació en el si de l'atmosfera. També coneguts com a atmòmetres o atmidòmetres.
Es divideixen en dos tipus: evaporímetre de tanc i evaporímetre de superfícies de paper humit o porcellanes poroses..
  • Evaporímetre de tanc. L'evaporació té lloc a la superfície lliure de l'aigua. Disposen d'un tanc d'acer galvanitzat, gairebé ple d'aigua i introduït a terra de manera que les seves vores sobresurtin uns centímetres; l'evaporació s'expressa per l'altura de l'aigua evaporada, deduint mitjançant lectures diàries del nivell, prèvia correcció per la quantitat d'aigua caiguda en forma de precipitació quan aquesta tingui lloc.
Font de la imatge: arxiu propi
Hi ha diferents tipùs però els que més es fan servir són els de tipus o classe A. Consisteixen en un tanc de disseny cilíndric, de 25,4 cm de profunditat i 120,7 cm de diàmetre, construït de metall –normalment ferro galvanitzat per a evitar que es robelli amb les inclemències del temps-. El fons està suportat per un bastidor a 1,5 cm sobre el sòl. Les mesures periòdiques de canvi del nivell d'aigua es fan amb l'ajuda d'un cargol micromètric (punt fix o mòbil) dins d'un pou tranquil·litzador. La diferència de lectura entre el tanc ple i el nivell evaporat no indica el termini d’evaporació.
Opcionalment es pot instal · lar un termòmetre flotant i un sensor de velocitat i direcció del vent.

  • Evaporímetre de superfícies de paper humit o porcellanes poroses. L’evaporació es fa a sobre d’una superfície de paper porós, o material ceràmic, amarats en aigua. Corresponen al model ideat, entre d'altres, per Piché, que és bastant més senzill, encara que de menor precisió.
Font de la imatge: arxiu propi

Està format per un tub de vidre tancat per un extrem i obert per l'altre , que s'omple d'aigua destil·lada o de pluja; el seu extrem obert es tapa mitjançant un disc de paper assecant aguantat per una volandera de filferro.
L'aparell es penja dins la garita meteorològica amb la boca oberta cap avall , el disc impedeix que l'aigua vessi , però s'impregna amb ella i la deixa evaporar sobre tota la seva superfície amb més o menys rapidesa , segons les condicions de temperatura i humitat de l'aire . El tub porta gravada una graduació creixent de dalt a baix que representa mil·límetres .
La mida dels discs ha de ser rigorosament constant , ja que la graduació de l'aparell està feta tenint en compte aquesta grandària . Cal no oblidar que la superfície evaporante és la d'aquest disc (en part per les dues cares ) i que el tub s'ha fet molt més estret a fi d'augmentar la seva sensibilitat i que puguin apreciar fàcilment les dècimes de mil·límetre .
L'observació s'efectua un cop al dia , al matí , anotant la graduació assolida per l'aigua dins del tub ( la ratlla de la graduació ha de quedar tangent al vèrtex del menisc ) . Restant d'aquesta lectura la del dia anterior resultarà la quantitat evaporada . Abans que el tub quedi buit cal tornar-lo a omplir . Mai ha de quedar en el tub una quantitat d'aigua inferior a la que es presumeix pugui evaporar en un dia . Si per distracció es trobés l'aparell completament buit , aquell dia ha d'anul·lar l'observació .
Cal tenir en compte que quan es renova l'aigua . (la qual cosa s'ha de fer , naturalment , sempre «després » d'haver efectuat l'observació ) el dia següent caldrà prendre com « lectura del dia anterior » la que resulti « després» de renovar l'aigua , és a dir , que el dia que es renovi l'aigua cal efectuar dues lectures : una «abans» per utilitzar-la com minuend el mateix dia i una altra « després» per servir de subtrahend el dia següent .

dimarts, 25 de març del 2014

Exercicis de conversió de temperatures

Completa la taula , que indica les temperatures registrades en un dia per a algunes ciutats del món

Ciutat
t ºC
t ºF
t ºK
Mèxic D.F
25


paris

32

Londres


273
L. Àngels
-10


El Caire

70 

Toronto 


240
Madrid
-6 


Toledo

20 

Jerusalem 


290
Atenes
4



Resol els següents problemes sobre conversions de temperatura . No oblidis indicar , dades , fórmula substitució i resultat .

1 . - Els termòmetres de mercuri no poden mesurar temperatures menors a -30 º C a causa que a aquesta temperatura el Hg es fa pastós . Podries indicar a quina temperatura Fahrenheit i Kelvin correspon?

2 . - En un dia d'hivern la temperatura d'un llac a prop de la ciutat de Montreal és de 20 º F. L'aigua estarà congelada ?

3 . - El moviment molecular d'un cos és el zero absolut i correspon a 0K . Podries dir a quants º C i º F equival ?

4 . - En posar a bullir certa quantitat d'aigua a la ciutat de Mèxic , aquesta comença a bullir a 97 º C. A quants K i ° F correspon?

5 . - Si la temperatura del cos humà és de 37.5 º C aproximadament estant en condicions normals . A quants º F equival ?

6 . - En un dia normal la temperatura en un aeroport és de 20 º F. Indicar si podran enlairar els vols .

7 . - Una vareta d'acer s'estant a la intempèrie registra una temperatura de 80 º F. A quants K i º C equival ?

8 . - L'antimoni és un metall que es fon a 630.5 º C. Quins valors li corresponen en º F i K ?

9 . - El punt de fusió del Au és de 1336.15K . Quins valors li correponde en les altres dues escales ?


10 . - Quina lectura s'apreciés en dos termòmetres d'escala Celsius i Kelvin , si la lectura és a) 77 º F ib ) -31 º F

dilluns, 17 de març del 2014

Temporada d'huracans a l'Atlàntic 2014

"La temporada d'huracans en l'Atlàntic de 2014 serà un esdeveniment en el cicle anual de formació de ciclons tropicals.
La temporada oficialment s'iniciarà el dia 1 de juny i finalitzarà el 30 de novembre de 2014. Aquestes dates delimiten convencionalment el període de cada any en què la major part de ciclons tropicals es formen a l'Oceà Atlàntic. No obstant això, la formació de ciclons tropicals és possible en qualsevol moment".(traducció adaptada de la font original viquipèdia)



Nombres para la temporada 2014
Océano Atlántico
  • Arthur (sin usar)
  • Bertha (sin usar)
  • Cristobal (sin usar)
  • Dolly (sin usar)
  • Edouard (sin usar)
  • Fay (sin usar)
  • Gonzalo (sin usar)
  • Hanna (sin usar)
  • Isaías (sin usar)
  • Josephine (sin usar)
  • Kyle (sin usar)
  • Laura (sin usar)
  • Marco (sin usar)
  • Nana (sin usar)
  • Omar (sin usar)
  • Paulette (sin usar)
  • René (sin usar)
  • Sally (sin usar)
  • Teddy (sin usar)
  • Vicky (sin usar)
  • Wilfred (sin usar)











dimarts, 28 de gener del 2014

El pluviògraf

El pluviògraf és l’aparell que enregistra la durada i la intensitat de les precipitacions. Aquest tipus d’aparell és, de fet, un pluviòmetre, però més sofisticat, ja que, com hem dit, permet enregistrar les variacions de la quantitat de pluja caiguda durant un període de temps determinat.

Pluviòmetre, neu i calamarsa

Si la precipitació cau en forma de neu, cal fer el següent:

  • Omplim la proveta amb una quantitat determinada d’aigua calenta.
  • Després, l’aboquem dintre el pluviòmetre per desfer la neu que pot anar a parar dins del dipòsit annex.
  • Aboquem l’aigua del dipòsit a la proveta.
  • I després li restem els litres d’aigua calenta que hi hem afegit inicialment.

En el cas que no nevi en aquell moment, també podem deixar el pluviòmetre prop d’una font de calor fins que es liqüi la neu.
Si la precipitació cau en forma de calamarsa, es pot fer el mateix que acabem de descriure.
Antic pluviòmetre situat a l'estació d'esquí alpí de Baqueira-Beret


Situació correcta del pluviòmetre

Els pluviòmetres han d’estar a una alçada d’un metre i mig a dos metres, lliures de la proximitat d’arbres o parets que puguin causar variacions en la precipitació.
Observador meteorològic abocant el contingut del pluviòmetre en la proveta de mesurament
(Font de la imatge)

El pluviòmetre

El pluviòmetre és l’aparell que ens dóna la quantitat de precipitació recollida, de pluja, de pedra o calamarsa, i també de neu. Normalment és un aparell cilíndric a l’interior del qual hi ha un dipòsit on va a parar l’aigua de la precipitació. Amb el pluviòmetre sempre hi ha d'haver una proveta graduada per abocar-hi l’aigua obtinguda. La proveta, graduada en litres per metre quadrat (l/m2) ens en donarà la quantitat. En els pluviòmetres oficials, el dipòsit sol tenir unes dimensions que permeten la recollida de l’equivalent a 60 l/m2; però suposant que caigui més quantitat de pluja, cosa que succeeix sovint a l’estiu i a la tardor, l’aigua va a un altre dipòsit més gran, de capacitat equivalent a 400 l/m2.
Diferents tipus de pluviòmetres (Font de la imatge)

dimecres, 15 de gener del 2014

Unitats de pressió atmosfèrica

La pressió atmosfèrica es pot expressar en diferents unitats, però en meteorologia sovint es fan servir dues unitats:
  • Mil·libar (mb). Mil·lèsima part del bar (b).
  • HectoPascal (hPa). Unitat del Sistema Internacional.
La relació que hi ha entre lñes dues unitats és que el mil·libar i l'hectopascal són iguals.
mb = hPa
La pressió atmosfèrica estàndard és de 1013,25 mb = 1013,25 hPa.

Baròmetre digital (font de la imatge)

Situació correcta del baròmetre

Cal dir que, a diferència de la temperatura, la pressió atmosfèrica no varia de dintre a fora de les cases i, per tant, els baròmetres aneroides es poden posar a l'interior. De fet, és on es posen, quasi mai no els trobarem a l’exterior. Per a nosaltres és més còmode i el baròmetre sempre queda més protegit.

El baròmetre aneroide

El baròmetre és l’aparell que serveix per a mesurar la pressió atmosfèrica. N’hi ha de diferents tipus, però el més conegut és l’aneroide. Aquest tipus de baròmetre, més o menys rodó, té a l'interior unes càpsules anomenades “de Vidie”, que formen com una mena de sandvitx dins del qual no hi ha res, o més ben dit, hi ha el buit; se n’ha tret l’aire. Al peu de pàgina pots veure una representació esquemàtica del tall d’una càpsula baromètrica o de Vidie. La pressió atmosfèrica (recorda que actua en totes direccions), representada amb fletxes, té tendència a aplanar la càpsula, mentre que la molla (R) tendeix a contrarestarla. Quan la pressió augmenta, la molla s’encongeix; quan minva, es distén. Aquest moviment es difon a través d’un mecanisme que va a parar a l’agulla que nosaltres observem i que ens indica quina és la pressió atmosfèrica (en mil·libars o en mil·límetres de mercuri).
Baròmetre de mercuri
Baròmetre aneroide
Baròmetre digital (professional)

Baròmetre aneroide digital esportiu (baroaltímetre)


dimarts, 14 de gener del 2014

Situació correcta del termòmetre

Per a obtenir una mesura de la temperatura més o menys fiable cal que el balcó o la finestra on posem el termòmetre estigui orientat cap al nord, perquè no rebi mai directament els raigs solars. Ara bé, si hi ha parets pròximes que reben l’escalfor del sol, poden afectar indirectament la temperatura. Si tenim un termòmetre instal·lat al balcó, l'haurem de restar sempre, aproximadament, un parell de graus.
Si disposem d’una terrassa, cal situar el termòmetre en un lloc ombrívol i ben airejat.
Tornem a insistir que el termòmetre no ha de rebre l’escalfor de parets pròximes. Aquestes haurien d’estar situades, com a mínim, a cinc metres de distància.

Termòmetre de mercuri o termòmetre d’alcohol?

Pot ser que ens preguntem què és millor, un termòmetre de mercuri o un d’alcohol (aquest tenyit de blau o vermell, ja que l’alcohol és incolor i cal facilitar-ne la lectura).
De fet, tots dos són igualment vàlids, encara que el d’alcohol va més ràpid a donar-nos una temperatura determinada.
També cal dir que el mercuri se solidifica quan arriba a una temperatura de 39°C sota zero; per tant, si creiem que el nostre pot arribar a aquesta temperatura, comprem un d’alcohol.
Termòmetre de mercuri
Termòmetre d'alcohol

El termòmetre

Com ja sabem, un termòmetre és un aparell per a mesurar temperatures. N’hi ha de diversos tipus, però gairebé tots es basen en la dilatació d’un líquid (mercuri o alcohol tenyit) contingut en un dipòsit que està en contacte amb el medi del qual es vol mesurarla temperatura.


Termòmetre clínic
Termòmetre de màxima i mínima
Termòmetre industrial
Termòmetre de forn (cuina)

Termòmetre esportiu digital (de muntanya)
La variació de la temperatura afecta el volum del líquid, de manera que aquest es desplaça pel dipòsit, que està graduat. Si augmenta la temperatura, el líquid es dilata; si la temperatura disminueix, el líquid es contreu. La graduació del dipòsit que conté el mercuri o l’alcohol ens permet saber, en tot moment, la temperatura del medi que envolta el termòmetre (que ha d’estar protegit del sol).
La temperatura pot mesurar-se en diferents escales: aquí fem servir l’escala Celsius (parlem de graus centígrads), però molts països (Anglaterra, Alemanya, Estats Units, etc.) n’utilitzen una altra, l’escala Fahrenheit (graus Fahrenheit). Al marge pots veure la conversió dels graus d’ambdues escales. En física s’utilitza una tercera unitat, el kelvin.

La manera de passar d'una escala termomètrica a l'altra és la següent:
Celsius a Fahrenheit(°C × 9/5) + 32 = °F
Fahrenheit a Celsius(°F - 32) x 5/9 = °C
Quan comprem un termòmetre, cal que el comparem amb d’altres per a saber si té algun error. Normalment, els termòmetres no presenten més d’un grau de diferència entre si. Cal fixar-se, també, si tenen alguna bombolla d’aire que parteixi la columna de mercuri o alcohol. En aquest cas, de vegades, amb una sacsejada desapareix la bombolla. També es pot posar el termòmetre a prop d’una font de calor. L’augment de temperatura farà que a un valor força elevat s’ajunti la columna de mercuri o alcohol i desaparegui així la bombolla.