El pluviògraf

El pluviògraf és l’aparell que enregistra la durada i la intensitat de les precipitacions. Aquest tipus d’aparell és, de fet, un pluviòmetre, però més sofisticat, ja que, com hem dit, permet enregistrar les variacions de la quantitat de pluja caiguda durant un període de temps determinat.

Font de la imatge

Font de la imatge

Pluviòmetre, neu i calamarsa

Si la precipitació cau en forma de neu, cal fer el següent:

• Omplim la proveta amb una quantitat determinada d’aigua calenta.
• Després, l’aboquem dintre el pluviòmetre per desfer la neu que pot anar a parar dins del dipòsit annex.
• Aboquem l’aigua del dipòsit a la proveta.
• I després li restem els litres d’aigua calenta que hi hem afegit inicialment.

En el cas que no nevi en aquell moment, també podem deixar el pluviòmetre prop d’una font de calor fins que es liqüi la neu.
Si la precipitació cau en forma de calamarsa, es pot fer el mateix que acabem de descriure.

Antic pluviòmetre situat a l'estació d'esquí alpí de Baqueira-Beret

(Font de la imatge)

Situació correcta del pluviòmetre

Els pluviòmetres han d’estar a una alçada d’un metre i mig a dos metres, lliures de la proximitat d’arbres o parets que puguin causar variacions en la precipitació.

Observador meteorològic abocant el contingut del pluviòmetre en la proveta de mesurament
(Font de la imatge)

El pluviòmetre

El pluviòmetre és l’aparell que ens dóna la quantitat de precipitació recollida, de pluja, de pedra o calamarsa, i també de neu. Normalment és un aparell cilíndric a l’interior del qual hi ha un dipòsit on va a parar l’aigua de la precipitació. Amb el pluviòmetre sempre hi ha d'haver una proveta graduada per abocar-hi l’aigua obtinguda. La proveta, graduada en litres per metre quadrat (l/m2) ens en donarà la quantitat. En els pluviòmetres oficials, el dipòsit sol tenir unes dimensions que permeten la recollida de l’equivalent a 60 l/m2; però suposant que caigui més quantitat de pluja, cosa que succeeix sovint a l’estiu i a la tardor, l’aigua va a un altre dipòsit més gran, de capacitat equivalent a 400 l/m2.

Font de la imatge

Diferents tipus de pluviòmetres (Font de la imatge)

Unitats de pressió atmosfèrica

La pressió atmosfèrica es pot expressar en diferents unitats, però en meteorologia sovint es fan servir dues unitats:

• Mil·libar (mb). Mil·lèsima part del bar (b).
• HectoPascal (hPa). Unitat del Sistema Internacional.

La relació que hi ha entre lñes dues unitats és que el mil·libar i l'hectopascal són iguals.

mb = hPa

La pressió atmosfèrica estàndard és de 1013,25 mb = 1013,25 hPa.

Baròmetre digital (font de la imatge)

Situació correcta del baròmetre

Cal dir que, a diferència de la temperatura, la pressió atmosfèrica no varia de dintre a fora de les cases i, per tant, els baròmetres aneroides es poden posar a l'interior. De fet, és on es posen, quasi mai no els trobarem a l’exterior. Per a nosaltres és més còmode i el baròmetre sempre queda més protegit.

Font de la imatge

El baròmetre aneroide

El baròmetre és l’aparell que serveix per a mesurar la pressió atmosfèrica. N’hi ha de diferents tipus, però el més conegut és l’aneroide. Aquest tipus de baròmetre, més o menys rodó, té a l'interior unes càpsules anomenades “de Vidie”, que formen com una mena de sandvitx dins del qual no hi ha res, o més ben dit, hi ha el buit; se n’ha tret l’aire. Al peu de pàgina pots veure una representació esquemàtica del tall d’una càpsula baromètrica o de Vidie. La pressió atmosfèrica (recorda que actua en totes direccions), representada amb fletxes, té tendència a aplanar la càpsula, mentre que la molla (R) tendeix a contrarestarla. Quan la pressió augmenta, la molla s’encongeix; quan minva, es distén. Aquest moviment es difon a través d’un mecanisme que va a parar a l’agulla que nosaltres observem i que ens indica quina és la pressió atmosfèrica (en mil·libars o en mil·límetres de mercuri).

Baròmetre de mercuri

Baròmetre aneroide

Baròmetre digital (professional)

Baròmetre aneroide digital esportiu (baroaltímetre)

Situació correcta del termòmetre

Per a obtenir una mesura de la temperatura més o menys fiable cal que el balcó o la finestra on posem el termòmetre estigui orientat cap al nord, perquè no rebi mai directament els raigs solars. Ara bé, si hi ha parets pròximes que reben l’escalfor del sol, poden afectar indirectament la temperatura. Si tenim un termòmetre instal·lat al balcó, l'haurem de restar sempre, aproximadament, un parell de graus.

Si disposem d’una terrassa, cal situar el termòmetre en un lloc ombrívol i ben airejat.

Tornem a insistir que el termòmetre no ha de rebre l’escalfor de parets pròximes. Aquestes haurien d’estar situades, com a mínim, a cinc metres de distància.

Font de la imatge

Termòmetre de mercuri o termòmetre d’alcohol?

Pot ser que ens preguntem què és millor, un termòmetre de mercuri o un d’alcohol (aquest tenyit de blau o vermell, ja que l’alcohol és incolor i cal facilitar-ne la lectura).

De fet, tots dos són igualment vàlids, encara que el d’alcohol va més ràpid a donar-nos una temperatura determinada.

També cal dir que el mercuri se solidifica quan arriba a una temperatura de 39°C sota zero; per tant, si creiem que el nostre pot arribar a aquesta temperatura, comprem un d’alcohol.

Termòmetre de mercuri

Termòmetre d'alcohol

El termòmetre

Com ja sabem, un termòmetre és un aparell per a mesurar temperatures. N’hi ha de diversos tipus, però gairebé tots es basen en la dilatació d’un líquid (mercuri o alcohol tenyit) contingut en un dipòsit que està en contacte amb el medi del qual es vol mesurarla temperatura.

Termòmetre clínic

Termòmetre de màxima i mínima

Termòmetre industrial

Termòmetre de forn (cuina)

Termòmetre esportiu digital (de muntanya)

La variació de la temperatura afecta el volum del líquid, de manera que aquest es desplaça pel dipòsit, que està graduat. Si augmenta la temperatura, el líquid es dilata; si la temperatura disminueix, el líquid es contreu. La graduació del dipòsit que conté el mercuri o l’alcohol ens permet saber, en tot moment, la temperatura del medi que envolta el termòmetre (que ha d’estar protegit del sol).

La temperatura pot mesurar-se en diferents escales: aquí fem servir l’escala Celsius (parlem de graus centígrads), però molts països (Anglaterra, Alemanya, Estats Units, etc.) n’utilitzen una altra, l’escala Fahrenheit (graus Fahrenheit). Al marge pots veure la conversió dels graus d’ambdues escales. En física s’utilitza una tercera unitat, el kelvin.

Font de la imatge

La manera de passar d'una escala termomètrica a l'altra és la següent:

Celsius a Fahrenheit	(°C × 9/5) + 32 = °F
Fahrenheit a Celsius	(°F - 32) x 5/9 = °C

Quan comprem un termòmetre, cal que el comparem amb d’altres per a saber si té algun error. Normalment, els termòmetres no presenten més d’un grau de diferència entre si. Cal fixar-se, també, si tenen alguna bombolla d’aire que parteixi la columna de mercuri o alcohol. En aquest cas, de vegades, amb una sacsejada desapareix la bombolla. També es pot posar el termòmetre a prop d’una font de calor. L’augment de temperatura farà que a un valor força elevat s’ajunti la columna de mercuri o alcohol i desaparegui així la bombolla.

La gàbia meteorològica. Instruments i aparells

És una caseta on s'instal.len els aparells de l'estació meteorològica que cal protegir. A l'interior hi hem de posar:

• Un termòmetre de màxima i de mínima.
• Un baròmetre.
• El psicòmetre.
• Evaporímetre (també depenent del nostre pressupost, serveix per mesurar la quantitat d'aigua que s'evapora)

A l'exterior:

• Pluviòmetre.
• Anemòmetre (es col.loca a uns 2m de la gàbia i a uns 10m d'altura i cap garantir que cap objecte interfereixi les mesures)
• Penell (va col·locat amb l'anterior)

La caseta és de fusta i ha d'estar necessàriament pintada en blanc. La seva base elevada sobre el terreny com a mínim 120 cm i amb parets en forma de persiana. La porta orientada al nord i la teulada lleugerament inclinada. Situada en un espai ben ventilat i si el sol és de gespa o terra encara millor.

Font de la imatge

Font de la imatge

Observatori Fabra (full version) from Marc Subirana on Vimeo.

La gàbia meteorològica. Funció

La funció d'una estació meteorològica és observar els fenòmens atmosfèrics i mesurar les variables més importants del clima (temperatura, precipitació, direcció i velocitat del vent, pressió, humitat, pluja i radiació solar) mitjançant una sèrie d'aparells i instruments. Part dels aparells han d'estar protegits de la incidència de la radiació solars (el baròmetre, el termòmetre i l'higròmetre) i la resta són exteriors (pluviòmetre, penell, anemòmetre, heliògraf o mesurador de radiació solar,...)

Font de la imatge

Ciclogènesi explosiva

A causa del fort temporal que està patint Espanya s'està utilitzant un terme amb el qual molts encara no estem familiaritzats : la ciclogènesi explosiva . Encara que el nom pugui semblar una mica perillós, no deixa de ser una borrasca intensa .

Aquest fenomen és una caiguda de pressió atmosfèrica en molt poc temps , tot just 24 hores -normalment s'aplica aquest terme a una baixada de 20 mb o 20 hPa en 24 hores-. Això fa que hi hagi unes condicions meteorològiques extremes amb intenses pluges , forts vents i onades de diversos metres d'altura .

Fa pocs anys que coneixem aquest fenomen amb el seu particular nom , però no és nou , sí que és recent la terminologia emprada pels experts i pels mitjans de comunicació . És una cosa normal, per la qual cosa el termini de ciclogènesi explosiva ha vingut per quedar-se.

Quaranta- quatre províncies , entre elles les nou de Castella i Lleó -set d'Andalusia , han estat o estaran en alerta roja , taronja i / o groga al llarg del dia , per l'entrada d'aquesta ciclogènesi explosiva que ha provocat vents de fins 140 quilòmetres , onades de fins a vuit metres i copioses pluges .

Segons ha informat l'Agència Estatal de Meteorologia ( Aemet ) , aquesta borrasca o " ciclogènesi explosiva " ha entrat per l'oest procedent de l'Atlàntic nord i ha provocat l'alerta vermella ( risc extrem per a les persones ) per temporal costaner i / o vent de fins a 140 quilòmetres per hora a Galícia , Astúries i Cantàbria.

Notícia

Font de la imatge