Instrument destinat a mesurar el ritme a què té lloc
l'evaporació en el si de l'atmosfera. També coneguts com a atmòmetres o
atmidòmetres.
Es divideixen en dos tipus: evaporímetre de tanc i evaporímetre
de superfícies de paper humit o porcellanes poroses..
- Evaporímetre de tanc. L'evaporació
té lloc a la superfície lliure de l'aigua. Disposen d'un tanc d'acer
galvanitzat, gairebé ple d'aigua i introduït a terra de manera que les
seves vores sobresurtin uns centímetres; l'evaporació s'expressa per
l'altura de l'aigua evaporada, deduint mitjançant lectures diàries del
nivell, prèvia correcció per la quantitat d'aigua caiguda en forma de
precipitació quan aquesta tingui lloc.
Font de la imatge: arxiu propi
Hi ha diferents tipùs però els
que més es fan servir són els de tipus o classe A. Consisteixen en un tanc de
disseny cilíndric, de 25,4
cm de profunditat i 120,7 cm de diàmetre,
construït de metall –normalment ferro galvanitzat per a evitar que es robelli
amb les inclemències del temps-. El fons està suportat per un bastidor a 1,5 cm sobre el sòl. Les mesures
periòdiques de canvi del nivell d'aigua es fan amb l'ajuda d'un cargol
micromètric (punt fix o mòbil) dins d'un pou tranquil·litzador. La diferència
de lectura entre el tanc ple i el nivell evaporat no indica el termini d’evaporació.
Opcionalment es pot instal · lar
un termòmetre flotant i un sensor de velocitat i direcció del vent.
- Evaporímetre de superfícies de paper humit o porcellanes poroses. L’evaporació
es fa a sobre d’una superfície de paper porós, o material ceràmic, amarats
en aigua. Corresponen al model ideat, entre d'altres, per Piché, que és
bastant més senzill, encara que de menor precisió.
Font de la imatge: arxiu propi
Està format per un tub de vidre
tancat per un extrem i obert per l'altre , que s'omple d'aigua destil·lada o de
pluja; el seu extrem obert es tapa mitjançant un disc de paper assecant
aguantat per una volandera de filferro.
L'aparell es penja dins la garita
meteorològica amb la boca oberta cap avall , el disc impedeix que l'aigua vessi
, però s'impregna amb ella i la deixa evaporar sobre tota la seva superfície
amb més o menys rapidesa , segons les condicions de temperatura i humitat de
l'aire . El tub porta gravada una graduació creixent de dalt a baix que
representa mil·límetres .
La mida dels discs ha de ser
rigorosament constant , ja que la graduació de l'aparell està feta tenint en
compte aquesta grandària . Cal no oblidar que la superfície evaporante és la
d'aquest disc (en part per les dues cares ) i que el tub s'ha fet molt més
estret a fi d'augmentar la seva sensibilitat i que puguin apreciar fàcilment
les dècimes de mil·límetre .
L'observació s'efectua un cop al
dia , al matí , anotant la graduació assolida per l'aigua dins del tub ( la
ratlla de la graduació ha de quedar tangent al vèrtex del menisc ) . Restant
d'aquesta lectura la del dia anterior resultarà la quantitat evaporada . Abans
que el tub quedi buit cal tornar-lo a omplir . Mai ha de quedar en el tub una
quantitat d'aigua inferior a la que es presumeix pugui evaporar en un dia . Si
per distracció es trobés l'aparell completament buit , aquell dia ha d'anul·lar
l'observació .
Cal tenir en compte que quan es renova
l'aigua . (la qual cosa s'ha de fer , naturalment , sempre «després » d'haver
efectuat l'observació ) el dia següent caldrà prendre com « lectura del dia
anterior » la que resulti « després» de renovar l'aigua , és a dir , que el dia
que es renovi l'aigua cal efectuar dues lectures : una «abans» per utilitzar-la
com minuend el mateix dia i una altra « després» per servir de subtrahend el
dia següent .
