Els llamps, grans descàrregues elèctriques

Què son?

El llamp és una poderosa descàrrega electrostàtica natural, produïda durant una tempesta elèctrica.

La descàrrega elèctrica precipitada del llamp és acompanyada per:

• Emissió de llum (el llampec), causada pel pas de corrent elèctric que ionitza les molècules d'aire.
• So del tro, desenvolupat per l'onada de xoc.

L'electricitat (corrent elèctric) que passa a través de l'atmosfera escalfa i expandeix ràpidament l'aire, produint el soroll característic del llamp; és a dir, el tro. Generalment, els llamps són produïts per particulas negatives per la terra i positives a partir de núvols de desenvolupament vertical (cumulonimbus).

Quan un cumulonimbus arriba a la tropopausa, les càrregues positives del núvol atreuen a les càrregues negatives, causant un llampec o llamp. Això produïx un efecte d'anada i volta; es refereix que al pujar les partícules instantàniament regressen causant la visió que els llamps baixen.

La disciplina que, dintre de la meteorologia, estudia tot el relacionat amb els llamps es denomina ceraunologia.

Formació

El primer procés en la generació del llamp és la separació de càrregues positives i negatives dintre d'un corrent aeri ascendent, fort en aquests núvols, acumulant així una càrrega d'electricitat estàtica molt poderosa.

Els cristalls positivament carregats tendeixen a ascendir, el que fa que la capa superior del núvol acumuli una càrrega electrostàtica positiva. Els cristalls negativament carregats i les calamarses cauen a les capes del centre i del fons del núvol, que acumula una càrrega electrostàtica negativa.

Font de la imatge: viquipèdia

El llamp també pot produir-se dintre dels núvols de cendres d'erupcions volcàniques, o pot ser causat per violents incendis forestals que generin pols capaç de crear càrrega estàtica.

Com s'inicia la descàrrega elèctrica segueix sent un tema de debat. Els científics han estudiat les causes fonamentals, que van des de les pertorbacions atmosfèriques (vent, humitat i pressió) fins als efectes del vent solar i a l'acumulació de partícules solars carregades.

Es creu que el gel és l'element clau en el desenvolupament, propiciant una separació de les càrregues positives i negatives dintre del núvol.

Tipus de llamps

Alguns llamps presenten característiques particulars. Els científics i el públic en general han donat noms a aquests diferents tipus de llamps .

• Llamp núvol a terra. És el més conegut i el segon tipus més comú . De tots els tipus de llamps , aquest representa la major amenaça per a la vida i la propietat , ja que impacta contra la terra. El llamp núvol a terra és una descàrrega entre un núvol cumulonimbus i la terra . Comença amb un traç inicial que es mou des del núvol cap avall .

Llamp núvol-terra (Font de la imatge)

• Llamp perla. El llamp perla és un tipus de llamp de núvol a terra que sembla trencar en una cadena de seccions curtes , brillants , que duren més que una descàrrega habitual . És relativament rar . S'han proposat diverses teories per explicar , una és que l'observador veu porcions del final de canal de llampec , i que aquestes parts semblen especialment brillants . Una altra és que , en el llamp cordó , l'amplada del canal varia –donat que el canal de llampec es refreda i s'esvaeix- , les seccions més àmplies es refreden més lentament i romanen encara visibles , semblant una cadena de perles i rarament s'eleven al cel escampant una llum al llarg del llamp.

Llamp perla (Font de la imatge)

• Llamp Staccato. És un llamp de núvol a terra , amb un traç de curta durada que apareix com un únic flash molt brillant i sovint té ramificacions considerables.

Llamp stacatto (Font de la imatge)

• Llamp terra a núvol. El llamp terra a núvol és una descàrrega entre la terra i un núvol cumulonimbus , que és iniciat per un traç inicial ascendent , és molt més rar que el llamp núvol a terra . Aquest tipus de llamp es forma quan ions carregats negativament , s'eleven des del terra i es troben amb ions carregats positivament en un núvol cumulonimbus . Llavors el llamp torna a terra com traç .

• Llamp núvol a núvol. Aquest tipus de llamps poden produir-se entre les zones de núvol que no estiguin en contacte amb el terra. Quan es dona entre dos núvols separats , és anomenat llamp inter - núvol i quan es produeix entre zones de diferent potencial elèctric , dins un sol núvol , es denomina llamp intra - núvol . El llamp Intra - núvol és el tipus que passa amb més frecuencia.

Llamp núvol a núvol (Font de la imatge)

• Hi ha un fenomen a la natura molt poc conegut , al qual se li ha donat el nom de centella , boles de llum o boles de foc . Aquestes són esferes lluminoses tan brillants com les làmpades fluorescents . La mida de les esferes varia d'alguns centímetres a diversos metres de diàmetre . Poden prendre qualsevol coloració , encara que el violeta i el verd són molt rars . El fenomen pren cos en condicions i la seva materialització és instantània . Algunes vegades sembla que el centelleig és continu i , altres , intermitent . Les espurnes poden viatjar paral · lelament al llarg d'un conductor , prop d'una substància aïllant , o en el si mateix de l'aire . El fenomen pot durar d'uns quants segons a diversos minuts . Algunes espurnes s'esvaeixen a poc a poc i altres desapareixen abruptament i , de vegades , exploten.

Llamp globular, bola de foc, bola de llum o centella (Font de la imatge)