Pluja, neu i granís

Als núvols hi ha petites gotetes d'aigua que mesuren entre 8 i 15 micrometres (10^-9m) de diàmetre depenent del tipus de núvol. Aquestes gotetes poden fer-se més grosses així que s’hi condensa més vapor d'aigua. Quan les gotes tenen un diàmetre de 0,1 mm i fins a 1 mm, comencen a caure.

D’aquesta manera la precipitació es produeix quan les gotetes o els cristalls de neu dels núvols han crescut prou per caure a terra pel seu propi pes. Com que una gota de pluja té una quantitat d'aigua que és milions de vegades més gran que la d'una goteta de núvol, les gotetes o els cristalls de neu dels núvols han de créixer molt per poder produir precipitació que arribi a terra. Per això, no sempre que hi ha núvols hi ha precipitació, ja que aquesta necessita que els núvols tinguin els corrents d'ascens de la velocitat necessària per mantenir les gotes o la neu mentre van creixent fins a adquirir la mida requerida.

Segons la constitució física i la mida de les partícules que es precipiten es distingeix entre:

• Pluja. Precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de gotes.
• Plugim. Precipitació de partícules d'aigua líquida en forma de gotes molt petites i properes.
• Neu. Precipitació de cristalls de neu reunits generalment en forma de flocs o volves. Un cúmul d'aquests petits cristalls, que té lloc mentre cauen, constituirà un floc de neu. Hi ha dos tipus de cristalls de gel: els tabulars i els prismàtics. Els tabulars tenen forma hexagonal (alguns tenen forma d'estrella) amb un eix principal curt. Els prismàtics tenen quatre eixos ben desenvolupats que els donen forma de prisma o de piràmide.
• Aiguaneu. Precipitació de neu a mig fondre, o de pluja i neu barrejades.
• Calabruix. Precipitació de grans blancs i opacs, inferiors a 5 mm de diàmetre i formats per una barreja de gel i de neu. Es trenquen quan cauen a terra.
• Calamarsa. Precipitació de grans de glaç arrodonits i mig transparents, inferiors a 5 mm de diàmetre i formats per aigua solidificada. No es trenquen quan cauen a terra. També s'anomena granís.




• Pedra. Precipitació de grans de glaç arrodonits i transparents o amb embolcalls opacs, superiors a 5 mm de diàmetre i formats per aigua solidificada. La pedra es produeix quan les partícules de l'interior del núvols es congelen. Pugen i baixen per l'interior del núvol, mogudes pels corrents d'aire, i es van recobrint de capes de gel fins que els corrents d'aire no poden subjectar-les més i llavors cauen: es diu que pedrega.

Es parla de xàfec per designar quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de forma sobtada i intensa. Es parla de ruixat per designar quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau en forma de xàfec de menor intensitat.