dimarts, 12 de novembre del 2013

Formació d'una tempesta

Quan aquestes pluges, nevades o calamarsades van acompanyades de trons, i constitueixen una pertorbació forta de l'atmosfera, aleshores hem de parlar de tempesta.
Als Pirineus i a les zones pròximes sovintegen les tempestes anomenades orogràfiques, és a dir, les originades per la mateixa muntanya.


El cicle de formació d’una tempesta orogràfica consistiria en:

Primera fase. Formació del cúmul de tempesta
  • Comença quan els vessants de les muntanyes s'escalfen; això és més evident a l'estiu, quan les temperatures són més altes.
  • L'aire comenta a pujar i a mesura que passa el temps, si la insolació es manté, l'aire escalfat puja amb més violència. Els corrents ascendents són forts, poden adquirir fins i tot unes velocitats superiors als 50 km/h.
  • A mesura que l'aire calent guanya alçada es troba amb temperaturas més baixes i el consegüent augment de la humitat.
  • A una certa alçada la humitat arriba al 100%. A partir d'aquest punt en què la humitat seria superior al 100% (cosa impossible, és com abocar més aigua a un got que ja és ple, l'aigua vessaria) es produeix la condensació, i a partir d'aquest nivell -inici del nucli nuvulós- el núvol va creixent i creixent si les condicions atmosfèriques són les adequades, fins a convertir-se, d'un simple cúmul, en un bon cumulonimbus o núvol de tempesta.
  • Cap a mitja tarda, el núvol, a partir del nivell de condensació, haurà anat creixent fins a adquirir una dimensió espectacular. És com una enorme coliflor probablement amb la part superior en forma de capell o barret aixafat, ja que el núvol ha crescut tant que ha arribat al límit de la troposfera.
  • A la tropopausa hi ha una inversió tèrmica, la temperatura para de baixar i comença a pujar tot impedint que els núvols puguin continuar creixent.
  • Quan ja no pot crèixer més verticalment, aleshores es congela i comença a perdre, de manera gradual, el seu aspecte de gran coliflor, acabant per difuminar-se aquesta forma inicial.

Segona fase. Fase de maduresa
  • En aquesta fase la tempesta es manifesta en tota la seva magnificència formant-se un autèntic festival de llamps, llampecs, trons i xafecs i, en ocasions,  granissades o pedregades de diferents magnituds.
  • Amb un cumulonimbus ben format, que pot arrencar als 2.500 m, aproximadament, i acabar entre els 10.000 i els 12.000 m d'altura, els xàfecs, els llamps i les pedregales poden sovintejar.
  • Cas que la tempesta vagi acompanyada per llamps i trons, aleshores parlem de tempesta elèctrica.
  • Aquesta fase no dura normalment més enllà d'una hora i normalment es desplaça cap a l'est.

Tercera fase. Fase de dissipació
  • En aquesta fase la tempesta desapareix de manera gradual, la qual cosa no vol dir que deixi de ploure, però amb una intensitat moderada que, de vegades, pot anar acompanyada dels darrers llamps i trons de la tarda /vespre.
  • Desapareixeran les restes de nuvolositat de manera gradual.

Font de les imatges: viquipèdia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada