Mapes meteorològics comentats 9

Temps tempestuós d’estiu

Les tempestes d’estiu es produeixen quan l’excessiu escalfament del terra es transmet a l’aire situat a sobre i origina violents moviments ascendents que travessen les altes pressions en alçada, arribant als nivells alts on les temperatures són molt fredes, originant la formació de núvols i tempestes.

Mapes meteorològics comentats 8

Onada de calor

Arriba aire calent, procedent del Sàhara, caracterotzat per la seva elevada temperatura, escasa humitat i estabilitat.

Aquesta situació:

• A l’estiu provoca onades de calor, amb temperatures molt elevades, especialment al sud peninsular, i calima, donat que l’aire porta en suspensió partícules de pols i sorra. En general, no provoca pluges; de vegades origina algunes tempestes.
• La resta d’estacions provoca temperatures més altes de les habituals. A les Illes Canàries, l’aire saharià arriba amb vents de l’est.

Mapes meteorològics comentats 7

Temps càl·lid i estable

• L’anticicló de les Azores canalitza l’aire a l’estiu i produeix temps calurós i sec a l’interior i al litoral calurós i xafogós per la humitat. Les elevades temperatures provoquen l’escalfament i ascens de l’aire, però no plou donades les altes pressions en alçada.
• A l’hivern provoca boires o glaçades a l’interior.
• A la resta d’estacions pugen les temperatures i fa sol.

Mapes meteorològics comentats 6

Temps de l’E. Temporal a Llevant

Els centres d’acció –anticicló i borrasca- es disposen de manera que canalitzen a sobre de la península aire mediterrani de l’est, càl·lid, humid i inestable.

Aquesta situació es dona sobretot a la tardor, provocant precipitacions molt abundants a la costa llevantina. Els rius mediterranis poden produir inundacions.

Mapes meteorològics comentats 5

Temps del SO o del S. Temporal al sud

Es forma una depressió a l’Atlàntic que es tradueix en un seguit de fronts i canalitza aire que arriba a la península amb trajectòria marítima del SO o S i, per tant, humid, reescalfat per la base i molt inestable.

Aquesta situació es dona a la tardor i l’hivern tot i que és possible tot l’any. Produeix temperatures més altes del que és habitual i pluges generalitzades, sobretot al SO pesinsular, on poden provocar el desbordament dels rius atlàntics amb conseqüències catastròfiques.

Mapes meteorològics comentats 4

Temps de l’O. Pas de fronts

Caracteritzat per una successió de depressions –borrasques- atlántiques i fronts.

• Predomina a les estacions equinocials –primavera i tardor- i a l’hivern i provoca temperatures suaus i precipitacions, sobretot a l’oest peninsular. Aquesta situació disminueix cap a l’est, donada l’amplada peninsular i la protecció del relleu.
• A l’estiu aquesta situació incideix a la façana cantàbrica, baixen les temperatures i plou.

Mapes meteorològics comentats 3

Temps del NO. Fred i plujós

Un anticicló polar marítim a l’Atlàntic canalitza aire del NO, que en el seu recorregut cap al sud s’escalfa per la base i s’humiteja.

• A l’hivern produeix temps fred, precipitacions i vent, sobretot a la Serralada Cantàbrica i l’oest peninsular. Les precipitacions es debiliten cap a l’interior.
• A la resta d’estacions, aquesta situació refresca les temperatures i produeix pluges a la franja cantàbrica i tempestes a la Plana Central.

Mapes meteorològics comentats 2

Temps del nord. Onada de fred

Un anticicló polar marítim a l’Atlántic i una depressió al nord d’Europa canalitzen aire del nord, en orígen molt sec i fred, que en el seu recorregut marítim cap al sud es reescalfa, s’humiteja i inestabilitza. Aquesta situació:

• Predomina a l’hivern i provoca temperatures molt baixes i nevades a les muntanyes de l’interior peninsular.
• La resta d’estacions provoca un acusat descens térmic i tempestes.

Mapes meteorològics comentats 1

Temps del NE. Molt fred i sec

La península es veu afectada per l’anticicló i arriba aire molt fred i sec procedent del NE. Aquesta situació es dóna:

• De manera predominant a l’hivern provocant temps molt fred i sec. A l’interior provoca gelades i boires. A la zona mediterrània pot provocar nevades. Si arriba a les Illes Canàries provoca pluges i neu al cim del Teide.
• A la resta d’estacions provoca un acusat descens de les temperatures i tempestes que en el litoral mediterrani poden ser de calamarsa.

Front càl·lid i front fred

En els mapes del temps també hi ha un altre tipus de línies, unes línies que es creuen amb les isòbares. Són més gruixudes i generalment de dos tipus: unes es dibuixen amb semicercles i són de color vermell, mentre que les altres es dibuixen amb uns triangles isòsceles i són de color blau. Ambdues línies surten del centre
d’una depressió, generalment, i a mesura que se n’allunyen es van separant. Aquestes línies s’anomenen fronts.

Representació dels diferents tipus de fronts meteorològics (Font de la imatge)

Els fronts es classifiquen en:

1. fred
2. càl·lid
3. oclús
4. estacionari

La vermella és un front càlid i la blava un front fred. Però això no vol dir que l'un porti calor i l’altre fred. S’anomenen així perquè aquests fronts separen masses d’aire de temperatura diferent. Davant del càlid, generalment hi ha aire fresc. Un cop ha passat el front, la temperatura pot pujar una mica, i quan arriba el front fred, la temperatura pot baixar bruscament.

1. Front fred

Quan una superfície frontal es desplaça de manera que és l'aire fred què desplaça l'aire calent en superfície, es diu que estem en presència d'un front fred. Com la massa d'aire fred és més densa, ataca l'aire calent per sota, com si fos una falca, l'aixeca, el desallotja i l'obliga a enfilar costa amunt sobre la empinada superfície frontal.

Imatge de l’arribada d’un front fred a València, el 30 de novembre de 2013 (Font de la imatge)

El fenomen és molt violent i en aquests ascensos es produeixen abundants núvols de desenvolupament vertical. En els mapes se'ls representa amb una línia blava contínua o una negra orlada de "pics".

2. Front càl·lid

En aquest cas, l'aire calent avança sobre el fred, però en ser aquest últim més pesat, s'enganxa a terra i, tot i retirar la massa freda, no és desallotjada totalment, de manera que l'aire càlid ascendeix suaument per la superfície frontal que fa de rampa.

 

En general la nuvolositat és estratiforme i les precipitacions menys intenses que en un front fred. En els mapes es representa amb una línia contínua vermella o una negra orlada per semicercles.

3. Front oclús

Atès que els fronts freds es desplacen més ràpidament que els fronts calents, acaben per atrapar-los. En aquestes condicions el sector calent desapareix progressivament de la superfície, quedant només en altitud. Quan els fronts s'han unit formen un front oclús o una oclusió. Les oclusions poden ser del tipus front fred o del tipus front calent.

 

4. Front estacionari

Un front estacionari és un límit entre dues masses d'aire, de les quals cap no és prou forta per a substituir a l'altra. Una varietat ampla de condicions climàtiques poden ser trobades al llarg d'aquest tipus de front, però generalment els núvols i la precipitació perllongada són les més freqüents.

 

Després de diversos dies, els fronts estacionaris es dissipen, o es converteixen en un front fred o calent. Els fronts estacionaris són més nombrosos en els mesos d'estiu. La precipitació perllongada que s'associa als fronts estacionaris és sovint responsable d'inundacions durant els mesos d'estiu.

En els mapes meteorològics estan marcats amb una línia de cercles vermells i triangles blaus que s'alternen, posats en direccions oposades, simbolitzant la naturalesa dual del front.

Anticicló i depressió

Ja sabem què és un anticicló i què és una depressió, però cal saber interpretar-los en un mapa del temps.

El centre d’una depressió és a dins de les isòbares que indiquen els valors de pressió
més baixos. En aquestes zones és on el temps serà més inestable, on plourà, cauran xàfecs… (borrasca).

El centre d’un anticicló es troba dins de les isòbares que uneixen els punts de pressió més alta, i determinen zones on el temps serà estable, sec i assolellat, encara que a vegades amb boires baixes.

Font de la imatge

Les isòbares i la direcció del vent

Una vegada hem dibuixat les isòbares, ja podem indicar la direcció del vent.

En un anticicló (A) els vents giren, a l’hemisferi nord, en el sentit de les agulles d’un rellotge, mentre que en una depressió (D) els vents giren (també a l’hemisferi nord) en sentit contrari.

En els mapes del temps aquestes direccions s’indiquen amb unes fletxetes. En el mapa de la publicació el vent arriba a París des del nord-oest i se’n va cap al sud-est. Sempre hem de dir d’on ve el vent, mai cap on se’n va. A París, en aquest cas, el vent té la direcció nord-oest.

Ara cal que ens fixem en el mapa d’aquesta publicació. A més a més de les lletres A i D (que representen anticicló i depressió respectivament) hi ha quatre lletres que representen quatre punts.

Fixem-nos en els punts A i B, situats uns 600 km l’un de l’altre. Hi ha quatre isòbares entre ambdós punts. Això significa que entre el punt A i el punt B hi ha molta diferència de pressió: 1.012 mil·libars en el primer i 1.000 en el segon. Hi ha molt gradient bàric i, per tant, hi farà molt de vent. En aquest cas hi haurà una forta
tramuntanada i mestralada.

Ara, agafem dos punts més, el C i el D. També estan situats uns 600 km l’un de l’altre, però aquesta vegada no hi ha cap isòbara entre ells. Per tant, no hi ha
diferència de pressió, no hi ha gradient bàric i, doncs, no hi farà
vent, o serà molt feble.

El gradient bàric

Com acabem de veure, quan dibuixem diferents isòbares en un mateix mapa fem evident que hi ha un canvi horitzontal de la pressió atmosfèrica.

El gradient bàric ens indica la variació de pressió que hi ha entre punts diferents,
i això ho podem determinar tant horitzontalment com verticalment.

Quan representem mapes del temps, les isòbares ens indiquen, entre altres coses, el gradient bàric horitzontal al nivell que ens interessi, normalment al nivell del mar (és on hi ha instal·lats la major part de baròmetres).

Font de la imatge

Confecció dels mapes del temps

Un mapa del temps és l’expressió gràfica d’un conjunt de dades meteorològiques en un lloc i un moment precís. Es tracta d’oferir el màxim d’informació en el mínim d’espai possible.

Per a fer mapes del temps es recullen alhora dades de molts observatoris. Actualment, per a recollir i processar aquestes dades es fan servir eines sofisticades, com l’ordinador. Però també és possible fer mapes del temps d’una manera més senzilla.

En el mapa del temps reproduït en aquesta pàgina hi podem veure tres línies isòbares: una de 1.008 mb, una altra de 1.012 mb i la tercera de 1.016 mb. El dia que es va confeccionar aquest mapa, els baròmetres —aparells que serveixen per a mesurar la pressió atmosfèrica— d’una sèrie de punts (en aquest cas, Dublín, Londres, París, Perpinyà, Mallorca i Gibraltar) marcaven una mateixa pressió atmosfèrica: 1.012 mil·libars. Si unim tots els punts amb la mateixa pressió atmosfèrica que es troben a la mateixa altitud obtenim una línia isòbara. Com més punts tinguem amb el mateix valor de pressió atmosfèrica, més fiable serà la isòbara
traçada. Si després busquem els llocs on la pressió atmosfèrica és de 1.008 mb i unim tots els punts, obtindrem una altra línia isòbara, la de  1.008  mb.I  així  successivament.

Sempre dibuixarem les isòbares augmentant o disminuint el mateix nombre de mil·libars cada vegada. Normalment, les línies isòbares van de quatre en quatre (...1.008, 1.012, 1.016...) o de cinc en cinc (...1.005, 1.010, 1.015...), ja que si les indiquéssim d’una en una hi hauria una pila de línies i si, en canvi, les dibuixéssim de deu en deu quedarien massa separades.
Una vegada que hem traçat les isòbares, és a dir, que hem unit els punts d’igual pressió, ja tenim feta la base del mapa del temps. Un cop dissenyat, disposem d’un instrument força complet per al coneixement de l’estat de l’atmosfera i per a predir-ne el comportament futur.
Uns altres mapes del temps representen les isotermes (línies que uneixen punts a una mateixa altitud d’igual temperatura) i utilitzen les lletres F i C per a representar les bosses d’aire fred i calent respectivament.