Les isòbares i la direcció del vent

Una vegada hem dibuixat les isòbares, ja podem indicar la direcció del vent.

En un anticicló (A) els vents giren, a l’hemisferi nord, en el sentit de les agulles d’un rellotge, mentre que en una depressió (D) els vents giren (també a l’hemisferi nord) en sentit contrari.

En els mapes del temps aquestes direccions s’indiquen amb unes fletxetes. En el mapa de la publicació el vent arriba a París des del nord-oest i se’n va cap al sud-est. Sempre hem de dir d’on ve el vent, mai cap on se’n va. A París, en aquest cas, el vent té la direcció nord-oest.

Ara cal que ens fixem en el mapa d’aquesta publicació. A més a més de les lletres A i D (que representen anticicló i depressió respectivament) hi ha quatre lletres que representen quatre punts.

Fixem-nos en els punts A i B, situats uns 600 km l’un de l’altre. Hi ha quatre isòbares entre ambdós punts. Això significa que entre el punt A i el punt B hi ha molta diferència de pressió: 1.012 mil·libars en el primer i 1.000 en el segon. Hi ha molt gradient bàric i, per tant, hi farà molt de vent. En aquest cas hi haurà una forta
tramuntanada i mestralada.

Ara, agafem dos punts més, el C i el D. També estan situats uns 600 km l’un de l’altre, però aquesta vegada no hi ha cap isòbara entre ells. Per tant, no hi ha
diferència de pressió, no hi ha gradient bàric i, doncs, no hi farà
vent, o serà molt feble.