Un mapa del temps és l’expressió gràfica d’un conjunt de dades meteorològiques en un lloc i un moment precís. Es tracta d’oferir el màxim d’informació en el mínim d’espai possible.
Per a fer mapes del temps es recullen alhora dades de molts observatoris. Actualment, per a recollir i processar aquestes dades es fan servir eines sofisticades, com l’ordinador. Però també és possible fer mapes del temps d’una manera més senzilla.
En el mapa del temps reproduït en aquesta pàgina hi podem veure tres línies isòbares: una de 1.008 mb, una altra de 1.012 mb i la tercera de 1.016 mb. El dia que es va confeccionar aquest mapa, els baròmetres —aparells que serveixen per a mesurar la pressió atmosfèrica— d’una sèrie de punts (en aquest cas, Dublín, Londres, París, Perpinyà, Mallorca i Gibraltar) marcaven una mateixa pressió atmosfèrica: 1.012 mil·libars. Si unim tots els punts amb la mateixa pressió atmosfèrica que es troben a la mateixa altitud obtenim una línia isòbara. Com més punts tinguem amb el mateix valor de pressió atmosfèrica, més fiable serà la isòbara
traçada. Si després busquem els llocs on la pressió atmosfèrica és de 1.008 mb i unim tots els punts, obtindrem una altra línia isòbara, la de 1.008 mb.I així successivament.
traçada. Si després busquem els llocs on la pressió atmosfèrica és de 1.008 mb i unim tots els punts, obtindrem una altra línia isòbara, la de 1.008 mb.I així successivament.
Sempre dibuixarem les isòbares augmentant o disminuint el mateix nombre de mil·libars cada vegada. Normalment, les línies isòbares van de quatre en quatre (...1.008, 1.012, 1.016...) o de cinc en cinc (...1.005, 1.010, 1.015...), ja que si les indiquéssim d’una en una hi hauria una pila de línies i si, en canvi, les dibuixéssim de deu en deu quedarien massa separades.
Una vegada que hem traçat les isòbares, és a dir, que hem unit els punts d’igual pressió, ja tenim feta la base del mapa del temps. Un cop dissenyat, disposem d’un instrument força complet per al coneixement de l’estat de l’atmosfera i per a predir-ne el comportament futur.
Uns altres mapes del temps representen les isotermes (línies que uneixen punts a una mateixa altitud d’igual temperatura) i utilitzen les lletres F i C per a representar les bosses d’aire fred i calent respectivament.
Una vegada que hem traçat les isòbares, és a dir, que hem unit els punts d’igual pressió, ja tenim feta la base del mapa del temps. Un cop dissenyat, disposem d’un instrument força complet per al coneixement de l’estat de l’atmosfera i per a predir-ne el comportament futur.
Uns altres mapes del temps representen les isotermes (línies que uneixen punts a una mateixa altitud d’igual temperatura) i utilitzen les lletres F i C per a representar les bosses d’aire fred i calent respectivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada