Front càl·lid i front fred

En els mapes del temps també hi ha un altre tipus de línies, unes línies que es creuen amb les isòbares. Són més gruixudes i generalment de dos tipus: unes es dibuixen amb semicercles i són de color vermell, mentre que les altres es dibuixen amb uns triangles isòsceles i són de color blau. Ambdues línies surten del centre
d’una depressió, generalment, i a mesura que se n’allunyen es van separant. Aquestes línies s’anomenen fronts.

Representació dels diferents tipus de fronts meteorològics (Font de la imatge)

Els fronts es classifiquen en:

1. fred
2. càl·lid
3. oclús
4. estacionari

La vermella és un front càlid i la blava un front fred. Però això no vol dir que l'un porti calor i l’altre fred. S’anomenen així perquè aquests fronts separen masses d’aire de temperatura diferent. Davant del càlid, generalment hi ha aire fresc. Un cop ha passat el front, la temperatura pot pujar una mica, i quan arriba el front fred, la temperatura pot baixar bruscament.

1. Front fred

Quan una superfície frontal es desplaça de manera que és l'aire fred què desplaça l'aire calent en superfície, es diu que estem en presència d'un front fred. Com la massa d'aire fred és més densa, ataca l'aire calent per sota, com si fos una falca, l'aixeca, el desallotja i l'obliga a enfilar costa amunt sobre la empinada superfície frontal.

Imatge de l’arribada d’un front fred a València, el 30 de novembre de 2013 (Font de la imatge)

El fenomen és molt violent i en aquests ascensos es produeixen abundants núvols de desenvolupament vertical. En els mapes se'ls representa amb una línia blava contínua o una negra orlada de "pics".

2. Front càl·lid

En aquest cas, l'aire calent avança sobre el fred, però en ser aquest últim més pesat, s'enganxa a terra i, tot i retirar la massa freda, no és desallotjada totalment, de manera que l'aire càlid ascendeix suaument per la superfície frontal que fa de rampa.

 

En general la nuvolositat és estratiforme i les precipitacions menys intenses que en un front fred. En els mapes es representa amb una línia contínua vermella o una negra orlada per semicercles.

3. Front oclús

Atès que els fronts freds es desplacen més ràpidament que els fronts calents, acaben per atrapar-los. En aquestes condicions el sector calent desapareix progressivament de la superfície, quedant només en altitud. Quan els fronts s'han unit formen un front oclús o una oclusió. Les oclusions poden ser del tipus front fred o del tipus front calent.

 

4. Front estacionari

Un front estacionari és un límit entre dues masses d'aire, de les quals cap no és prou forta per a substituir a l'altra. Una varietat ampla de condicions climàtiques poden ser trobades al llarg d'aquest tipus de front, però generalment els núvols i la precipitació perllongada són les més freqüents.

 

Després de diversos dies, els fronts estacionaris es dissipen, o es converteixen en un front fred o calent. Els fronts estacionaris són més nombrosos en els mesos d'estiu. La precipitació perllongada que s'associa als fronts estacionaris és sovint responsable d'inundacions durant els mesos d'estiu.

En els mapes meteorològics estan marcats amb una línia de cercles vermells i triangles blaus que s'alternen, posats en direccions oposades, simbolitzant la naturalesa dual del front.